Padrines

La meva àvia es deia Teresina i la meva iaia, Matilde. Elles sóndues de les dones que més admiro. La Teresina va parir duesvegades i va tirar endavant una família de manera silenciosa i al'estil formiga. La Matilde va tenir sis parts, i va tirar endavantcinc fills, amb fortalesa i humor contagiosos, a l'estil toro. Lesseves dues històries contenen la de la meva mare, la meva, lade la meva filla i les de totes les dones del món. Perquè comunes nines russes ens hem anat parint les unes a les altres.Aquest llibre m'ha colpit. M'ha fet mirar endins i m'ha fetmirar enfora. M'ha connectat amb les meves arrels i m'ha fetpensar en la meva filla. I ara, després de llegir-lo, de gaudir ide plorar, travessada per totes aquestes pàgines, penso quen'hem de parlar, de tot això. Que ens les hem de dibuixar,aquestes històries. Passar el testimoni. Hem de parlar-los deles padrines, a les nostres filles. Perquè totes portem a dinsl'herència de la sang, dels albats, de les ombres i de les llumsque han envoltat sempre la maternitat.Clàudia Cedó Castillo, dramaturga.