La sala d'estar és un camp de futbol

La sala que es converteix en un camp de futbol, el cossi d'aram, lahipocondria, fer-se el mort, els avis, els viatges del pare, la cuinade la mare, una visita al Mas Pla, l'escal?xtric i els m?delmans, elssoldats retallables, els ve?ns, els amics. Cada petit detall crea ununivers.Hi ha un «redu?t recinte» on tot és present i on el passat es fa denou habitable perqu? alguna cosa dels que ja no hi són és molt a prop. Aquest és un viatge al recinte familiar, a l'espai íntim de Josep M.Fonalleras, a la seva infantesa gironina: una excursió que rememorajocs, aventures,menjars i olors, amb una construcció liter?ria fetad'impressions. L'intent d'atrapar l'instant en una novel·la breu, elrelat d'unes viv?ncies on el temps s'atura i esdevé fotografia.«Ens rep amb un batí d'estar per casa i unes sabatilles. Seiem sota la volta de la llar de foc, que és l'únic lloc de la sala on hi ha unamica d'escalfor, en una taula rodona, i la mare li explica tot aix. de la mainadera, que la meva ?via, que no sabia ni llegir ni escriure,treballava en un hotel de Calella i vigilava els nens Pla, i el meupare diu que el seu fill diu que vol ser escriptor. Aleshores, en Plaem recomana que no m'hi dediqui, "perqu? es morir? de gana", i jo nosé gaire qu? dir.»