Un altar per la mare

«Una persona bona -diu Ferdinando Camon al prefaci-, per bé quemiserable, inculta, analfabeta, malparlada, mal vestida, descalça, que mai ningú nota ni fotografia, ni se l?escolta o li dóna les gr?cies,pot mer?ixer la immortalitat més que no pas capitostos, banquers,polítics, aventurers. No és la força el que salva la humanitat, ansaquella forma particular d?amor que es diu bondat. Jo no tinc cap mena de dubte que el personatge que descric aquí s?hagi salvat, mereixi el record i estigui en la gl.ria. No sé pas quants personatges de lagran hist.ria oficial, els ultrapotents, els superguanyadors, elsdominadors globals, s?han salvat i mereixen el record. Potser cap.»"Un altar per la mare" és un llibre cabdal per comprendre l?amor i lapietat propis del món camperol, i ha rebut els elogis d?escriptors com Alberto Moravia i Raymond Carver, que el va definir com «una obrad?art sublim».«Una obra d?art sublim.» Raymond Carver«L?obra d?un Lévi-Strauss que li ha deixat la ploma a Faulkner.»Héctor Bianciotti«Atenció: obra mestra.» Angelo Rinaldi«Apadrino aquest llibre, que m?agrada molt, perqu?, per dir-ho ambparaules de Michelangelo Antonioni, és "t?cnicament suau".» AlbertoMoravia (presentació del llibre al premi Strega 1978)Ferdinando Camonva néixer el 1935 en un poble petit de la zona rural v?neta. La sevaprimera novel·la, "Il quinto stato", es va publicar a It?lia amb unprefaci apassionat de Pier Paolo Pasolini, i es va traduir de seguidaa França per inter?s personal de Jean-Paul Sartre. Camon es defineixcom un «narrador de la crisi»: ha explicat la crisi i la mort del móncamperol a les novel·les "Il quinto stato", La vita eterna, "Un altarper la mare", premi Strega 1978, "Mai visti sole e luna", i alsreculls de poemes "Liberare l?animale", premi Viareggio 1973, i "Dalsilenzio delle campagne", la crisi que s?ha anomenat terrorisme a"Occidente", la crisi que porta a la psicoan?lisi a "La malattiachiamata uomo", "La donna dei fili" i "Il canto delle balene", il?arribada dels immigrants estrangers a "La Terra ? di tutti". Lesseves novel·les més recents són "La cavallina, la ragazza e ildiavolo", premi Giovanni Verga 2004, i "La mia stirpe", premiVigevano-Mastronardi 2011. La seva obra s?ha tradu?t a vint-i-dosidiomes.«Una persona bona -diu Ferdinando Camon al prefaci-, per béque miserable, inculta, analfabeta, malparlada, mal vestida, descalça, que mai ningú nota ni fotografia, ni se l?escolta o li dóna lesgr?cies, pot mer?ixer la immortalitat més que no pas capitostos,banquers, polítics, aventurers. No és la força el que salva lahumanitat, ans aquella forma particular d?amor que es diu bondat. Jono tinc cap mena de dubte que el personatge que descric aquí s?hagisalvat, mereixi el record i estigui en la gl.ria. No sé pas quantspersonatges de la gran hist.ria oficial, els ultrapotents, elssuperguanyadors, els dominadors globals, s?han salvat i mereixen elrecord. Potser cap.» "Un altar per la mare" és un llibre cabdal percomprendre l?amor i la pietat propis del món camperol, i ha rebut elselogis d?escriptors com Alberto Moravia i Raymond Carver, que el vadefinir com «una obra d?art sublim».Ferdinando Camon va néixer el 1935 en un poble petit de la zona rural v?neta. La seva primera novel·la,"Il quinto stato", es va publicar a It?lia amb un prefaci apassionatde Pier Paolo Pasolini, i es va traduir de seguida a França perinter?s personal de Jean-Paul Sartre. Camon es defineix com un«narrador de la crisi»: ha explicat la crisi i la mort del móncamperol a les novel·les "Il quinto stato", "La vita eterna", "Unaltar per la mare", premi Strega 1978, "Mai visti sole e luna", i alsreculls de poemes "Liberare l?animale", premi Viareggio 1973, i "Dalsilenzio delle campagne", la crisi que s?ha anomenat terrorisme a"Occidente", la crisi que porta a la psicoan?lisi a "La malattiachiamata uomo", "La donna dei fili"i "Il canto delle balene", il?arribada dels immigrants estrangers a "La Terra ? di tutti". Lesseves novel·les més recents són "La cavallina, la ragazza e ildiavolo", premi Giovanni Verga 2004, i "La mia stirpe", premiVigevano-Mastronardi 2011. La seva obra s?ha tradu?t a vint-i-dosidiomes.